Èxit d’assistència a la jornada sobre herbicides de Sant Hilari Sacalm

Més de 200 persones, procedents d’uns 90 municipis vinguts de tota la geografia de Catalunya, s’han reunit aquest matí en l’Espai AQUA de Sant Hilari Sacalm per participar en la primera jornada tècnica sobre les alternatives actuals i futures als herbicides en l’àmbit municipal.

Aquesta jornada és un dels resultats de la reorientació de la Càtedra de l’Aigua que impulsa l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm conjuntament amb la Universitat de Vic i la Universitat de Girona, cap a temes de medi ambient, natura i benestar.

Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari, s’ha mostrat molt satisfet dels resultats de la redirecció de la càtedra entre els quals es compte la jornada d’avui. L’alcalde també ha parlat de la preocupació que existeix en aquest municipi, i molt especialment en l’equip de govern del Partit Independent de les Guilleries, per la cura del medi ambient. Sobre tot tenint en compte que és un municipi que gaudeix d’un subsòl ric en aigües i una natura extraordinària.

La jornada va ser molt ben acollida per la Generalitat que ha ajudat a organitzar-la. Andreu Taberner, responsable de bones pràctiques fitosanitàries i cobertura vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha sigut el primer ponent i, a l’igual que tota la resta de ponents que hi ha intervingut, s’ha felicitat per l’èxit de la convocatòria que reflecteix la preocupació de la gent per aquest tema. Andreu Taberner ha posat sobre la taula el primer tema a debatre que és què es considera una mala herba.

Per la seva banda, Carles Garcia, responsable del Servei d’Espais Verds de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, ha exposat que el més important és decidir quin model de jardins volem potenciar. Si hem de donar importància a l’estètica o a la lògica. “En els darrers anys hem importat el model nòrdic en els nostres jardins prescindint del nostre clima. Hem introduït espècies que necessiten recursos que no tenim en els nostre clima i que depenem més de productes que poden ser agressius amb l’entorn i fins i totes persones. Això comporta disminució de la biodiversitat (plantes, insectes, ocells) a més de contaminació del medi ambient, subsòl, aqüífers, persones”.

Per Carles García es tracta d’una crisis de model. Calen espais més saludables i més respectuosos del medi ambient. En comptes de buscar substituts als productes que fem servir, proposa buscar accions culturals correctives com pot ser treure l’herba de manera manual o amb eines adequades. Així com segues continuades, treballs previs del sòl, encoixinats amb restes de bòbila, tenir cura de la qualitat dels substrats i llavors i fer servir plantes mol ben adaptades al nostre clima i de qualitat.

García ha donat una dada molt significativa, hi ha entre 25.000 i 100000 plantes autòctones que poden viure sense reg. Per tant, ell aposta per recuperar-les.

Joan Antoni Rodríguez, de laga-Eliatech, Antonio Albelda, de BioEmpe, Josep M. Boldú, de C.Q.Massó SA, Lluís Font, de Servicentre i Jordi Senmartí, de Senplag, han exposat diferents alternatives que es poden fer servir per substituir els herbicides en l’àmbit municipal, com pot ser l’àcid acètic (vinagre), l’escuma calenta, la deshidratació, l’àcid pelargònic i el cremador d’infrarojos, entre d’altres.

L’acte ha finalitzat amb una ronda de preguntes per part dels participants que s’han mostrat molt interessats en concretar les característiques dels productes i els seus resultats.