La nova consellera de Governació, Meritxell Borràs, s’ha reunit aquest divendres amb els tretze alcaldes del Lluçanès per acabar d’establir qüestions pràctiques sobre el procés participatiu que viurà el territori el proper 26-J. Serà llavors quan més de 6.000 persones cridades a les urnes podran decidir si el Lluçanès ha de ser la 43a comarca de Catalunya. Borràs ha explicat que amb els batlles s’ha establert un llindar mínim de participació que se situa al 35%. Per ser vàlid, el ‘sí’ hauria de guanyar en les dues terceres parts dels municipis i, almenys, la meitat de la població hi hauria d’estar d’acord. Borràs també ha definit els escenaris amb què es treballarà si surt el ‘no’ en algun municipi.

La conselleria de Governació, Meritxell Borràs, juntament amb els alcaldes del Lluçanès s’han fixat aconseguir com a mínim una participació del 35% per donar validesa a la consulta del proper 26-J. La consellera Borràs ha volgut donar “emparament” al procés participatiu i animar els habitants a participar. De fet, ha explicat la mateixa Borràs, “he vist els alcaldes amb moltes ganes de tirar-ho endavant i donar veu a la ciutadania”.

En el suposat cas que algun dels municipis opti pel ‘no’, Borràs ha explicat que si es tracta d’un poble que forma part de la frontera amb les comarques del Berguedà, Bages o Osona, la comarca del Lluçanès es crearà igualment i el municipi on ha guanyat el ‘no’ continuarà formant part de la comarca on pertanyia.

Quan un d’aquests municipis on hagi guanyat el ‘no’ produeixi discontinuïtat i quedi situat al mig de la comarca, llavors caldrà estudiar el cas concret i seria el Parlament, a posteriori, qui decidiria què passa amb la nova comarca i amb aquell municipi. Aquesta qüestió, ha explicat Borràs, que només seria pels casos de Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, no està resolta encara.

Un altre escenari que s’ha contemplat des de Governació i des dels mateixos alcaldes és si hi ha més d’un municipi que no doni suport a la comarca. En aquest cas, el Lluçanès tiraria endavant si s’aconsegueixen dues terceres parts dels municipis que ho hagin aprovat o si la meitat de la població hi dóna suport.

En el cas que guanyi el ‘sí’

Si guanya el ‘sí’ la creació de la comarca no serà immediata. Si bé la voluntat del Govern és donar una resposta ràpida al missatge que surti de les urnes, el fet que les eleccions al Parlament se situïn al setembre farà endarrerir la creació del Lluçanès. Amb tot, “serà una de les primeres lleis que aprovarà el nou Parlament”, ha destacat Meritxell Borràs amb tota seguretat.

Un cop aprovada la llei, es crearà un consell d’alcaldes que haurà de substituir l’actual Consorci del Lluçanès i farà les funcions de Consell Comarcal. De fet, però, els alcaldes del territori sempre han apostat per crear un ens diferent als Consells Comarcals corrents i que s’adapti al territori, “sense haver de crear noves infraestructures innecessàries i que xoquin contra la realitat econòmica i social del Lluçanès”. El Consell Comarcal definitiu no es podrà constituir oficialment fins que no s’hagin celebrat les eleccions municipals de 2019. La consellera ha explicat que “no hi ha cap tipus de pressa en tot el procés”, i la validació que han de dur a terme tots els municipis als seus respectius plens com a pas previ a l’aprovació de la llei al Parlament es podria produir al setembre.

El nou consell comarcal

La creació d’un nou ens comarcal adaptat al territori, s’anomeni consell d’alcaldes primer o Consell Comarcal després, vol néixer amb la voluntat d’integrar els serveis que s’hagin de prestar i oferir-los de manera “itinerant”, segons ha explicat la consellera. Els alcaldes precisament volen un Consell Comarcal adaptat a les seves necessitats i que fugi de les estructures convencionals, “poc eficients”, segons ells.

La capital de la comarca del Lluçanès serà Prats de Lluçanès, però ni la consellera ni els alcaldes han explicat on s’ubicarà el futur Consell Comarcal. Ara per ara, l’embrió d’aquest ens, el Consorci del Lluçanès, es troba a Santa Creu de Jutglar (Olost).

A la trobada també hi ha assistit el nou secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer, i el delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]